NEGAT
Tot és clot i tot submís
Al canyar que tanca l’horta,
Tot és fum i broma morta
En un capvespre imprecís.
Tota fulla el vent s’emporta,
Tot veler es fa fonedís
I el serrat és un tot gris
Amb grop i tempesta forta.
Si veus venir l’Insubmís,
Joana, tanca la porta.
Foix, J.V.. Entre Algues, Do’m la Mà. Quaderns Crema. Barcelona 1997. pp: 67.
BUIT
DES DEL MATEIX TEATRE
Sé com encara
en el record, intacte,
és el somriure.
Però les mans, ja cendra
o llum, on retrobar-les?
Espriu, Salvador. El Caminant i el Mur a Cicle líric. Edicions 62. labutxaca. Barcelona 2009. pp: 167.